La codificació de la llengua

La primera meitat del segle XX serà crucial en el procés de codificació gramatical del valencià. Entre els sectors valencianistes era compartida la necessitat de disposar d’un codi que regulés tots els aspectes de la llengua -i que fóra respectuós alhora envers la riquesa de les  variants dialectals-. La consigna definitiva fou llançada per la revista Taula de Lletres Valencianes, la qual, l’any 1930, invitava els escriptors i les entitats culturals del país a posar-se d’acord en el model de llengua que calia establir amb rigor i acceptar amb disciplina. Finalment,  aquest repte fou assumit amb una responsabilitat  exemplar per la Societat Castellonenca de Cultura, que  va protagonitzar la normativització del valencià  contemporani, a través de les Normes de Castelló, les  quals sancionen la catalanitat de la llengua dels  valencians.
Carles Salvador amb la colla de valencianistes que l’homenatgen a
Castelló (30.12.1932)
Arxius