Carles Salvador a Benassal

Tots els investigadors que han escrit sobre Carles Salvador remarquen la importància que la seua estada a Benassal té en la seua vida i obra, atenent sobre tot a algunes informacions fins llavors inèdites. Ja va afirmar Vicent Andrés Estellés que l’estada a Benassal li va permetre fer-se “de poble”: la tasca docent, el matrimoni, la paternitat, la vida quotidiana… li permeten copsar la realitat -la gent i el seu parlar- des del seu nivell més elemental. I des d’aquest afermament dels seus arrels pot elaborar, en un període que tot just arriba als vint anys, la part fonamental de la seua obra, i posar els fonaments de la restant.

Segons els que el van conèixer, tenia la tipologia dels homes del Maestrat, com els seus avantpassats de Vistabella: amb cos rabassut i baix, però amb una gran energia i força d’ànim, traballador, sornut i, amb la terminologia local, “valent i curiós”. Com hem dit, naix i estudia a València, però després de rebre el 1916 nomenament de mestre en propietat de Benassal, s’hi transllada amb els seus pares, Ramon i Maria. Ramon era fuster, i va seguir exercint el seu ofici a Benassal, on morí i hi és soterrat. Maria era vellutera, i algunes famílies locals encara conserven esplendorosos brodats en seda que van eixir de les seues mans.

Arxius