Com pelegrí que vencé

Com pelegrí que vencé giravolts
en caminar per dreceres d’altura
i ara ja té ben guanyats i resolts
tots els dolors de la carn que li és dura,

així he de fer dins el vent d’Amor rúfol
que me sacseja entre Oblit i Dolor.
M’he d’endurir en voltar com catúfol
entorn del foc de ma pròpia Amor.

Fora de mi res no em dóna abrigall,
ni un xic conhort puc haver sens gemec
puix que un gran tort bat mon cor sens defall
i el niu d’Amor va migrant-me ressec.

Oh trist de mi, que en mon dany sóc ja metge
i al propi cor he posat un nou setge.

Arxius