Hora tardana

Madura
l’horitzó en caure el dia
i uns cucs de llum van perseguint-lo
i el devoren.Ningú no hi ha
de testimoni
sinó les banyes de la lluna, minses,
i la flauta ponentera
del vent, que es burla
– mofeta –
de l’horitzó,
dels estels,
de la lluna
i de la galta rossa
del cel.No és hora geogràfica.
És hora de percaçar les pastores
– brunes
com el pa de taula –
tostades
de sol i de desig.És hora de gustar el glop de llet
de les ovelles que belen pel boc
i de mastegar el bes
de les boques entreobertes
i perfumades
pels brins de farigola, mastegats
entre dent i dent.No és hora astronòmica.
Arxius