Idil·li

Quin pensament de fulla tendra
quan et vaig prendre la mà!I vas hissar les veles del somrís.
Jo vaig agombolar les ànsies del vent
i el Paradís vingué a nosaltres
sobre les onades del respir.

Quina blavor de vida
dins la salabror del bes!

Si es ponia el sol naixia la lluna.
La mà dins la mà
i una fortor de geranis entorn
vestida de paraules suaus…

Potser hi havia un rossinyol, també.
No sabríem dir-ho
perquè a les veles del somrís
es trencava tota cançó amorosa,
forana.Amb nosaltres: la tendror de la fulla
i aquella punta d’aire que es rebrega als llavis…
I no altre, sino tu i jo.
Arxius