Migdia

Si només cremara el sol,quin migdia!

També cremen els teus ulls,

amiga,

i els teus llavis,

que no tenen

ni matí ni tarda.

No hi ha aigua que refresque la boca,

si el bes s’apaga.

Cada volta que te mire

s’encén ta galta

i els teus braços junyint-me

me fan amorosa comanda.

El sol recrema;

el vent no passa;

solament hi un cant

monocorde

de cigala.

Els ulls recremen;la paraula és blana;

el cant del meu cor

és acorde

al cant del teu cor:

solament demana

bes i abraçada.

Migdia!

L’hora és llarga,

amiga!

Els pensaments tenen frescors divinesper a quan caiga la tarda.

Tu portaràs un cistell de fruita

i jo aniré enganxat a ta falda.

Refrescaré la boca

mossegant la pruna de ta barba,

agredolça,

àcida,

com la teua besada.