Poema de tardor

Van rovellant-se els arbres
dins l’aire tardoral.
Han soterrat la vella
que feia mitja
al raig de sol
i el jove que collia roses
vermelles
al tany dels llavis pàl·lids.
Oh, els mocadors de fil estampats!

Comencen a refilar
els flautins
de les joves caderneres
i les figues blanques torcen el coll
entre el codony olorós,
el préssec de molla d’or
i el raïm que s’acosta al cup.

El cotó-en-pèl de les núvoles
emmotlla les roques lluents
de la muntanya calba.
L’herba de les olives
s’acurruca en feixos.
L’espígol afila les llances en l’aire fresc.
La perdiu que resta canta i riu
com l’infant matiner que va a l’escola.

Arxius