Cançó de la fadrina vella

Enguany, ben matí,me lleve gojosa;

enguany, ben matí,

me rente animosa;

enguany, ben matí,

me vist ansiosa;

enguany, ben matí,

me n’ixc al jardí.

Me n’ixc al jardí,

per vore si passa;

me n’ixc al jardí,

l’Amor que em traspassa;

me n’ixc al jardí,

i el cor se me lassa;

me n’ixc al jardí,

plorant mon destí.

Plorant mon destíque angúnia ma vida;

plorant mon destí

que no té florida;

plorant mon destí

d’Amor presentida;

plorant mon destí

que mai no té fi.

Que mai no té fi

l’amarga esperança;

que mai no té fi

i Amor no s’atansa;

que mai no té fi

i el cor sent recança

que mai no té fi

ni es veu el confí.

Ni es veu el confíni l’àngel que el porta;

ni es veu el confí

ni el raig que conforta;

ni es veu el confí

i Amor jau ja morta;

ni es veu el confí

al fons del meu si.

TORNADA

Al fons del meu si

despulla és Amor;

la Vida és Dolor

que amb mi fa camí.


 


Arxius